Vaig trobar aquest llibre de casualitat, passejant sense voler gastar diners a la Central del Raval. Sempre peque d'ingènua, sovint la Central recomana i jo compre.
No feia massa dies un company de feina havia assistit a una conferència que havia impartit sobre la traducció dels sonets de Shakespeare i havia tornat meravellat. Se'm va acudir parlar-li de l'entrada que Enric Iborra havia dedicat justament al seu bloc la Serp Blanca als sonets de Shakespeare, i on comentava que, entre les traduccions més recents, preferia la de Gerard Vergés a la de Salvador Oliva per diverses raons que a mi em van semblar prou convincents.
No obstant això, vaig pensar que aquest llibre em podria servir per als escassos continguts literaris que la programació em deixa treballar amb els alumnes de secundària. La part central consisteix en l'anàlisi de poemes bastant diferents, des de Carner, fins a Riba, passant per Cernuda, Gil de Biedma i és clar, no podia faltar, Shakespeare. Es veu que aquests comentaris de poemes es corresponen amb algunes de les classes de literatura que Salvador Oliva imparteix a la Universitat de Girona.
Aquests comentaris però, es troben precedits per un breu assaig sobre els fonaments de la literatura i l'estudi del poema a partir de tres nivells: la forma exterior (aspectes fonològics), la intermèdia (la sintaxi) i la interior (la semàntica). I és precisament a partir d'aquests nivells, que de forma més o menys sistemàtica Oliva comenta els diferents poemes.
Personalment, em va decebre molt aquest enfocament. Reconec que com a traductor la dimensió sintàctica, fonològica i retòrica de la poesia assoleix una importància cabdal. No obstant això, sense voler restar el seu valor, per mi aquests són els components que menys m'interessen d'un poema. Potser és perquè veig com els alumnes acaben acostant-se als poemes com si foren una equació de segon grau que han de resoldre i fins i tot s'enfaden quan es troben algun vers blanc que els "destrossa" la regularitat.
En la tercera part del llibre, afegeix algunes reflexions sobre el valor dels textos literaris que tampoc no acabe de compartir, segurament perquè m'interessa molt més la crítica literària marxista que fa Terry Eagleton, que no pas el discurs tradicional i elitista de Harold Bloom. Per a Oliva, com per a Bloom, el valor literari és quelcom estable, subjecte a uns valors ètics i estètics més o menys objectibables, mentre que Eagleton defensa que les situacions específiques sota les quals es valora una obra són rellevants. Concretament, per a Oliva l'estil seria allò que permet diferenciar una obra literària d'una altra i nega que el llenguatge literari puga incorporar contingut ideològic. Tot i que entenc que analitzar la literatura des d'un punt de vista ideològic és doctrinari, trobe que fer-ho d'una altra manera és negar també que els cànons literaris van necessàriament lligats a les relacions de poder.
Entre els poemes que comenta Salvador Oliva al seu llibre, em va agradar especialment aquest de Carles Riba (podeu escoltar-lo ací):
Hi ha estones que el pensament
és sol i ert com una timba
desesperada sota un vent
que mai no s'atura ni minva.
L'eternitat dels anys difunts
i els que han de ser comptats encara
travessen la buidor que brunz
empentejant-se, amb una rara
fúria d'exèrcit comandat
pel pànic: així, quan fa via
Déu sobre el món, l'home astorat
perd la rialla i fugiria.
Sols tinc una esma que és llavors
que sóc i visc el que em pertoca;
que no em val ser gasiu d'esforç
i creure'm ferm sobre una roca
tranquil.la, amb l'amor i la llar
i el meu jardinet. Tot navega:
cada vaixell, és tot el mar
que li fa força i l'arrossega.
I quan una onada de dol
o de goig ens bat i ens inclina,
no és res el que és nostre sol:
dins la nostra fusta mesquina
ressonen homes i ciutats,
tot el temps sens fi que ens circumda.
Cal fer rem, per no ser negats
dins la vida abstracta i profunda.
Com diu Salvador Oliva, «és un poema excel·lent, tenim la descripció de l'esma: la necessitat de ser autèntic i de viure autènticament, i de no conformar-se amb la vida sòlida i plàcida que comporta l'amor, la llar i el jardinet. Cal esforçar-se amb generositat. Som com vaixells que la força del mar arrossega. [...] cal esforçar-se i fer rem per evitar el naufragi, la vida abstracta, la vida enfonsada en la profunditat del mar.»
